Pols o torcebraç?

17 12 2013

El substantiu masculí pols significa ‘batec arterial’ (per exemple, prendre el pols a un malalt; locució que també pot tenir un sentit figurat: prendre el pols a l’opinió pública) o ‘seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l’execució d’una cosa’ (per exemple, tenir bon pols, tremolar-li a algú el pols).  En els àmbits més descatalanitzats, com ara els mitjans de divulgació o els espais d’activitat política, tant professionals com amateurs, el mot pols pateix la interferència de l’espanyol pulso, que, a més dels dos significats esmentats, inclou el de torcebraç, tant literal (‘prova de força’) com figurat (‘estira-i-arronsa’).  L’ús de pols en aquest segon sentit ha proliferat força darrerament.  Vegem alguns exemples d’ús erroni de pols extrets de diversos mitjans de divulgació:

Pols_o_torcebraç?

Els activistes antidesnonaments guanyen el *pols a Unnim (L’Accent)
La PAHC Bages guanya el *pols amb el BBVA i aconsegueix una dació en pagament (Directa)
El *pols amb el govern del PP s’aguditza amb concentracions a tota la geografia del País Valencià (Revolta Global)
Els treballadors de TV3 es preparen per al *pols en la negociació de l’ERO (Comunicació 21)
Els indígenes mantenen el *pols amb Morales mentre augmenta la crisi de govern (TV3)
Els manifestants mantenen el *pols amb el govern turc i la tensió per les protestes es trasllada a Ankara (324)
Mas encara una setmana de contactes en ple *pols amb ERC (Ara)
Hisenda manté un *pols amb les autonomies per l’extra dels funcionaris (El Periódico)

Aqueixos titulars serien correctes si el mot pols es reemplaçava per torcebraç o estira-i-arronsa.





Metre o metro?

14 03 2011


El mot metro s’ha format per reducció de l’expressió ferrocarril metropolità. Com que en espanyol, abans anomenat castellà, aquesta paraula és homònima d’un altre metro ‘metre’, que ve del grec μέτρον, a vegades hi ha qui confon en català dos conceptes que són diferents: metro significa ‘ferrocarril metropolità’ mentre que metre vol dir ‘unitat de longitud del sistema internacional’ o ‘unitat bàsica del vers’. Exemples: He vingut en metro. Una distància de vint metres. En la seva poesia, Carner emprà molts metres diferents.

Metro

Metro

Metre

Metre





Llibertat d’expressió

18 02 2011





Nadal o Nadals?

25 12 2010

En origen, la paraula Nadal designava un sol dia (dies natalis Solis ‘el dia natal del Sol’), però tradicionalment s’ha aplicat també al temps immediat a aquesta festa; això ha originat fórmules de precisió com les usuals al País Valencià de primer dia de Nadal, segon dia de Nadal i tercer dia de Nadal. Avui en dia alguns fins i tot l’estenen a tot el període de vacances escolars. Aquesta multiplicitat en la designació ha motivat que algú, amb la competència lingüística molt interferida per l’espanyol, usi el plural per precisar que es vol referir a més d’un dia (Enguany encara no sé què faré *pels Nadals).

Normalment el context ja aclareix la possible ambigüitat:

El dinar de Nadal (és a dir el del [primer] dia de Nadal).
Aquest Nadal el passarem a París, des del 24 de desembre fins al dia de Reis.
El primer dia de Nadal vàrem dinar a cals pares i el segon, a cals sogres.

L’oració Enguany encara no sé què faré per Nadal s’entén perfectament que es refereix a les festes de Nadal; si ens volguéssim referir a un sol dia diríem: Enguany encara no sé què faré el [primer] dia de Nadal. Més exemples d’usos aberrants:

Quan arriben *els Nadals em torno bleda: és que aquestes festes tan entranyables m’entendreixen. > Quan arriba Nadal (ja s’entén que es refereix a aquestes festes).
M’agrada passar *els Nadals a l’estranger, preferiblement en un país islàmic. > M’agrada passar les festes de Nadal
*Felicitar a algú els Nadals. > Desitjar a algú bon Nadal (o Felicitar-lo per Nadal).

En conclusió, si dubtem que el simple Nadal pugui ésser ambigu, precisem-lo amb el dia de Nadal o les festes de Nadal, segons els casos; i reservem el plural per als usos que li corresponen:

Vàrem passar tres nadals empresonats (és a dir, el Nadal de tres anys diferents).





Casc antic o nucli antic?

8 12 2010
Casc antic

Casc antic

El significat bàsic del mot casc és ‘peça que cobreix i defensa el cap’. D’aquest sentit en deriven per metonímia altres accepcions; per això podem parlar del casc d’un capell (= copa, per la forma i la funció), el casc d’un cavall (= peülla, per la duresa de la part exterior), el casc d’un refresc (= recipient, per la soliditat del continent). El nostre casc, però, pateix la influència del casco espanyol, que té algunes accepcions que no són admeses en català. El sentit genèric dels usos incorrectes de casc és el que fa referència al ‘cos principal d’una cosa, sense accessoris’:

El casco de una nave és el buc d’una nau.
El casco de una casa és el buc o la carcassa d’una casa.
El casco urbano és el nucli urbà.
El casco antiguo és el barri antic (o vell), la part vella (o antiga) de la ciutat, el nucli antic (o vell) de la ciutat.

I si algú és poc dotat per a les distincions semàntiques, li recordem que el nostre llenguatge guanyarà en precisió si ens proposem evitar el mot casc sempre que sigui possible.





Complet o complert?

11 10 2010

L’adjectiu complet -a significa ‘que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap’ o ‘que té tots els llocs ocupats’. Exemples:

Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous.
Una vaixella completa.
Un regiment complet.
Un tractat complet.
Un dinar complet: no hi ha faltat res.
Un vestit complet.
Les Obres completes de Maragall.
Tramvia, autobús, hotel, &c., complet.
Alegria, felicitat, victòria, ruïna, guarició completa.
Tenir una coneixença completa de les coses.

A vegades, però, algú confon aquest adjectiu amb complert -a, participi del verb complir, que significa ‘executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, &c.)’ o, dit d’una predicció, un desig, &c., ‘esdevenir-se, ésser executat, haver-se dut a terme’, ‘fer el propi deure, les pròpies obligacions’ i, en expressions de temps, ‘atènyer (una edat determinada)’ o una durada determinada, ‘finir’. Exemples:

Aleshores encara no havia complert la seva amenaça.
Una vegada complert un desig, sempre li’n venia un altre de més apressant.
No ha complert el nostre encàrrec.
Ha complert escrupolosament els seus deures.
Ha complert amb el seu deure.
S’ha complert la vostra voluntat.
Tenir vint anys complerts.
Complert aquest termini, es publicarà la llista definitiva d’admesos i exclosos.

Recordem que complet -a té com a derivat el verb completar, mentre que complert -a deriva de complir, verb que també té un participi regular, complit -ida.





Tancat per vaga

28 09 2010

Vaga general