Tancat per vaga

Desvelar o desvetllar?

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, que sí que dóna entrada al verb velar tant en el sentit literal (‘cobrir amb un vel’) com en el figurat (‘enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat, [d’alguna cosa]’), encara no en recull el derivat desvelar. Aquest és un verb de creació recent i alguns el qüestionen. Contràriament, el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i l’Alcover-Moll donen entrada a aquest verb i li atorguen un sentit literal (‘llevar el vel, descobrir [una cosa coberta amb un vel]’) i un de figurat (‘descobrir, revelar, quelcom que estava amagat’). També el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià recull aquest verb.

En llengua espanyola — abans anomenada castellana —, també hi ha un verb desvelar, però en l’espanyol de la Península té dos significats molt diferents: d’una banda, té les accepcions que els esmentats diccionaris donen al català desvelar, però d’altra, també té les de desvetllar o desvetlar. Els parlars hispànics d’Amèrica, en canvi, usen desvelar només en el segon sentit; per al primer usen develar. El nostre desvetllar o desvetlar, usat transitivament — ço és amb un complement directe — vol dir ‘llevar la son (a algú)’; usat reflexivament, ‘perdre la son’; també es pot usar figuradament amb el significat de ‘suscitar’ en algú un sentiment o una emoció, o d’‘estimular’ una facultat de l’ànima.

Per influència de la doble significació de desvelar en l’espanyol peninsular, algunes persones confonen en català desvelar i desvetllar. Vegem alguns exemples d’ús confós:

*Els estudis segueixen sense desvetllar el misteri del somriure de La Gioconda. (Diari de Girona)
*Montilla ha desvetllat que les eleccions serien un diumenge, però no ha concretat la data. (Regió 7)
*Joan Sella desvetlla Els misteris de la nena de la clavellina. (Diario Sitges)

No és possible desvetllar coses inanimades com ara informacions; només podem desvetllar persones o animals. Exemples correctes:

Tenia son i he pres una tassa de cafè perquè em desvetllés.
Quan agafo el son no hi ha res que em desvetlli.
T’he despertat, però no t’has desvetllat pas: al cap d’un moment ja tornaves a dormir.
Es desvetlla així que es desperta.

El verb desvetllar, però, també es pot aplicar, en sentit figurat, a sentiments, emocions o facultats de l’ànima:

Aquell llibre va desvetllar un interès inesperat.
Quan era adolescent se li va desvetllar una imaginació portentosa.
Desvetllar la intel·ligència.

Però referit a una cosa amagada que es fa conèixer, usarem revelar o desvelar:

Desvelar un complot, un secret, un misteri.