Complet o complert?

11 10 2010

L’adjectiu complet -a significa ‘que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap’ o ‘que té tots els llocs ocupats’. Exemples:

Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous.
Una vaixella completa.
Un regiment complet.
Un tractat complet.
Un dinar complet: no hi ha faltat res.
Un vestit complet.
Les Obres completes de Maragall.
Tramvia, autobús, hotel, &c., complet.
Alegria, felicitat, victòria, ruïna, guarició completa.
Tenir una coneixença completa de les coses.

A vegades, però, algú confon aquest adjectiu amb complert -a, participi del verb complir, que significa ‘executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, &c.)’ o, dit d’una predicció, un desig, &c., ‘esdevenir-se, ésser executat, haver-se dut a terme’, ‘fer el propi deure, les pròpies obligacions’ i, en expressions de temps, ‘atènyer (una edat determinada)’ o una durada determinada, ‘finir’. Exemples:

Aleshores encara no havia complert la seva amenaça.
Una vegada complert un desig, sempre li’n venia un altre de més apressant.
No ha complert el nostre encàrrec.
Ha complert escrupolosament els seus deures.
Ha complert amb el seu deure.
S’ha complert la vostra voluntat.
Tenir vint anys complerts.
Complert aquest termini, es publicarà la llista definitiva d’admesos i exclosos.

Recordem que complet -a té com a derivat el verb completar, mentre que complert -a deriva de complir, verb que també té un participi regular, complit -ida.

Anuncis