Casc antic
El significat bàsic del mot casc és ‘peça que cobreix i defensa el cap’. D’aquest sentit en deriven per metonímia altres accepcions; per això podem parlar del casc d’un capell (= copa, per la forma i la funció), el casc d’un cavall (= peülla, per la duresa de la part exterior), el casc d’un refresc (= recipient, per la soliditat del continent). El nostre casc, però, pateix la influència del casco espanyol, que té algunes accepcions que no són admeses en català. El sentit genèric dels usos incorrectes de casc és el que fa referència al ‘cos principal d’una cosa, sense accessoris’:
El casco de una nave és el buc d’una nau.
El casco de una casa és el buc o la carcassa d’una casa.
El casco urbano és el nucli urbà.
El casco antiguo és el barri antic (o vell), la part vella (o antiga) de la ciutat, el nucli antic (o vell) de la ciutat.
I si algú és poc dotat per a les distincions semàntiques, li recordem que el nostre llenguatge guanyarà en precisió si ens proposem evitar el mot casc sempre que sigui possible.
El català difícil 
Deixa un comentari