El substantiu masculí pols significa ‘batec arterial’ (per exemple, prendre el pols a un malalt; locució que també pot tenir un sentit figurat: prendre el pols a l’opinió pública) o ‘seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l’execució d’una cosa’ (per exemple, tenir bon pols, tremolar-li a algú el pols). En els àmbits més descatalanitzats, com ara els mitjans de divulgació o els espais d’activitat política, tant professionals com amateurs, el mot pols pateix la interferència de l’espanyol pulso, que, a més dels dos significats esmentats, inclou el de torcebraç, tant literal (‘prova de força’) com figurat (‘estira-i-arronsa’). L’ús de pols en aquest segon sentit ha proliferat força darrerament. Vegem alguns exemples d’ús erroni de pols extrets de diversos mitjans de divulgació:
Els activistes antidesnonaments guanyen el *pols a Unnim (L’Accent)
La PAHC Bages guanya el *pols amb el BBVA i aconsegueix una dació en pagament (Directa)
El *pols amb el govern del PP s’aguditza amb concentracions a tota la geografia del País Valencià (Revolta Global)
Els treballadors de TV3 es preparen per al *pols en la negociació de l’ERO (Comunicació 21)
Els indígenes mantenen el *pols amb Morales mentre augmenta la crisi de govern (TV3)
Els manifestants mantenen el *pols amb el govern turc i la tensió per les protestes es trasllada a Ankara (324)
Mas encara una setmana de contactes en ple *pols amb ERC (Ara)
Hisenda manté un *pols amb les autonomies per l’extra dels funcionaris (El Periódico)
Aqueixos titulars serien correctes si el mot pols es reemplaçava per torcebraç o estira-i-arronsa.
El català difícil 