En origen, la paraula Nadal designava un sol dia (dies natalis Solis ‘el dia natal del Sol’), però tradicionalment s’ha aplicat també al temps immediat a aquesta festa; això ha originat fórmules de precisió com les usuals al País Valencià de primer dia de Nadal, segon dia de Nadal i tercer dia de Nadal. Avui en dia alguns fins i tot l’estenen a tot el període de vacances escolars. Aquesta multiplicitat en la designació ha motivat que algú, amb la competència lingüística molt interferida per l’espanyol, usi el plural per precisar que es vol referir a més d’un dia (Enguany encara no sé què faré *pels Nadals).
Normalment el context ja aclareix la possible ambigüitat:
El dinar de Nadal (és a dir el del [primer] dia de Nadal).
Aquest Nadal el passarem a París, des del 24 de desembre fins al dia de Reis.
El primer dia de Nadal vàrem dinar a cals pares i el segon, a cals sogres.
L’oració Enguany encara no sé què faré per Nadal s’entén perfectament que es refereix a les festes de Nadal; si ens volguéssim referir a un sol dia diríem: Enguany encara no sé què faré el [primer] dia de Nadal. Més exemples d’usos aberrants:
Quan arriben *els Nadals em torno bleda: és que aquestes festes tan entranyables m’entendreixen. > Quan arriba Nadal… (ja s’entén que es refereix a aquestes festes).
M’agrada passar *els Nadals a l’estranger, preferiblement en un país islàmic. > M’agrada passar les festes de Nadal…
*Felicitar a algú els Nadals. > Desitjar a algú bon Nadal (o Felicitar-lo per Nadal).
En conclusió, si dubtem que el simple Nadal pugui ésser ambigu, precisem-lo amb el dia de Nadal o les festes de Nadal, segons els casos; i reservem el plural per als usos que li corresponen:
Vàrem passar tres nadals empresonats (és a dir, el Nadal de tres anys diferents).
El català difícil 
A diversos llocs del País Valencià hi ha nom un nom precís per a cada dia de Nadal: Nadal (primer dia), Nadalet (Segon dia de Nadal), Nadaliu (Tercer dia de Nadal)
Moltes gràcies per l’aportació. Podríeu esmentar aqueixos llocs?